Anàlisi lexicomètrica: Conclusions

 

Una vegada acabada l’anàlisi podem dir que aquest programa és una bona eina que permet analitzar un text en profunditat i d’una forma objectiva.

Si ens fixem en  les paraules més utilitzades veiem que el bloc de Sostres no només “Catalunya” apareix com paraula més citada sinó també “President”, “Mas” o “President Mas”. Potser s’aprecia una obsessió pel procés i per Catalunya per part de Sostres mentre que en els temes que tracta Graupera amb “partits”, “vida”, “política” o “Barcelona” tracta temes polítics més amplis i en aquest cas es reflecteixen les darreres municipals a Barcelona.

Malgrat ser dos blocs de caire polític també apareixen paraules com “vida”, “amor” o “mort” per part dels dos periodistes. Tenim el context en què ho fan la qual cosa ens diu que utilitzen la paraula “amor” en relació al futbol, Catalunya o Espanya i d’aquí podríem dir com s’utilitzen determinats sentiments per reflectir el tema de la independència de Catalunya.

És un treball que permet multitud de conclusions i reflexions ja que es pot analitzar paraula per paraula de tal manera que, com hem vist, es pot considerar una eina molt útil i adient per realitzar aquesta anàlisi de qualsevol text.

 

 

Anàlisi lexicomètrica III: Desenvolupament-Concordance

Ja hem vist que la paraula més utilitzada  és "partits” en el cas de Graupera i “Catalunya” en el cas de Sostres. En aquest apartat podem veure les dues paraules  en el seu context.

He trobat curiós que una de les paraules més utilitzats pels dos sigui “amor” i ho he volgut reflectir en la segona pantalla.

Opció  concordance textos Graupera:

Opció  concordance textos Sostres:

 

 



Anàlisi Lexicomètrica II: Desenvolupament

En aquest apartat hem trobat les 20 paraules més utilitzades pels dos periodistes.

Textos Graupera:

 A partir d’aquest anàlisi les 20 paraules més utilitzades són:

Rank      Feq        word

1             11           partits

2             11           ulls

3             11           vida

4             10           política

5             9             maig

6             8             barcelona

7             8             estiu

8             8             hores

9             7             amor

10           7             final

11           7             llibre

12           7             manera

13           7             moment

14           7             país

15           6             cara

16           6             ciutat

17           6             fons

18           6             foto

19           6             like

20           6             mira

 

 

Textos Sostres:

Rank      Feq        word

1             24           catalunya

2             23           president

3             21           mas

4             15           colau

5             14           espanya

6             13           món

7             12           catalanisme

8             12           esquerra

9             12           vida

10           11           amor

11           10           idea

12           10           país

13           10           pregunta

14           10           pàtria

15           9             catalans

16           9             manera

17           8             casa

18           8             dreta

19           8             independència

20           8             llibertat

 

 

 

 

Anàlisi lexicomètrica I: Introducció

Amb aquest primer apunt començo el treball de l’anàlisi lexicomètrica. Es tracta d’una anàlisi objectiva que permet analitzar els textos a partir de les paraules utilitzades, de la seva freqüència i en el seu context a partir del programa d’anàlisi AntConc.

Per a realitzar aquest treball, en primer lloc he hagut de fer proves per tal de saber com funcionava el programa. Vaig fer aquests primers intents amb dos blocs de literatura que segueixo per aprendre com funcionava.

Una vegada vaig començar a dominar el seu funcionament, quedava donar una volta pel món blocaire i decidir quins blocs de caire polític analitzava. Tenia dubtes. No sabia si triar blocs de blocaires anònims o blocs de polítics coneguts. Finalment no em vaig decidir per cap dels dos. Vaig triar els blocs de dos periodistes rellevants i de signe absolutament contrari quant al procés de la independència de Catalunya i analitzar aquestes darreres setmanes en què hi ha hagut la campanya política de les eleccions municipals. Vaig creure que podia ser interessant. En total he analitzat 12 articles de cadascú.

Els dos blocs han estat:

www.jordigraupera.cat

-       És el bloc de Jordi Graupera. Es tracta d’un periodista que viu als USA, corresponsal de RAC1  i que sovint participa a les tertúlies de la ràdio catalana. És independentista.

-       Articles analitzats entre el 18 de abril i el 6 de juny.

www.salvadorsostres.com

-       És el bloc de Salvador Sostres. És un periodista que fins fa poc ha publicat periòdicament una columna d’opinió al diari El Mundo i que és conegut per les seves sortides de to i per ser totalment contrari a la independència de Catalunya.

-       Articles analitzats entre el 10 de maig i el 5 de juny.

 

 

La vàlua dels comentaris

 

De la literatura hipertextual m’agradaria destacar els comentaris que altres lectors poden deixar en qualsevol post d’un blocaire. He llegit en algun blog que els comentaris li donen vida. Significa no només que aquells apunts que es publiquen són llegits sinó que interessen tant que provoquen una resposta que apareix sota el post. Els comentaris i el debat que s’hi pot donar són part fonamental del blog.

Això vol dir una nova manera de llegir també. Perquè en la lectura tradicional ens quedem amb les nostres opinions o reflexions però davant de l’hipertext podem expressar el que vulguem, podem interactuar amb l’escriptor. I a més en la majoria dels casos en un temps mínim.

Es tracta d’un contacte sense intermediaris, és un contacte directe, lliure i engrescador i que ens obre una gran porta a l’exterior. No només com escriptor que publica una idea, una reflexió, un pensament... amb total llibertat sinó també com a lector que publica també lliurement allò que li ha suggerit l’hipertext. També veiem com emissor i receptor s’intercanvien els papers.

On ens portarà tot això? És una pregunta que ens apropa a un món hipertextual apassionant. De moment tenim davant nostre un món obert i ampli que gaudeix d’una absoluta llibertat d’expressió i que apropa lectors i escriptors com mai.

 

 

Què escrivim als nostres blocs?

 Enric Bruguera afirma  “que muchos usuarios han entendido el blog como un sistema de comunicación de información personal y han volcado en la red datos y reflexiones personales, legítimas pero incapaces de atraer la más mínima atención. Otros han asumido el blog como un sistema personal de publicación idóneo para dirigir aquellos contenidos e informaciones (...) tradicionalmente marginados en los grandes medios .”

A partir d’aquí i amb l’experiència de llegir i navegar per altres blocs coincideixo amb Bruguera perquè a la xarxa hi ha de tot. Hi ha blocs de ressenyes literàries molt interessants i que ens presenten la literatura com una activitat enriquidora i engrescadora. N’hi ha de política, de cinema, de cuina ... on la qualitat dels escrits pot oscil·lar però depenent de l’interès que tinguem pel tema ens farem seguidors o no.

Però també n’hi ha alguns que ens parlen dels seus sentiments o emocions de la vida diària. O fins i tot de les seves feines quotidianes, de reflexions personals i de vegades de sentiments o experiències molt íntimes que poden no interessar a ningú. Ara bé, ens interessi o no, i això depèn del tarannà de cadascú, el que és cert és que tenim un gran espai de llibertat al davant per expressar allò que vulguem . Una altra cosa és que allò que escrivim arribi a un gran nombre de lectors i no quedi minimitzat pel gran nombre de blocs que hi ha a la xarxa.

El poder de les xarxes

Ara que som en plena ressaca electoral,. Vull comentar una pregunta del diumenge a la nit d’un reconegut periodista a diferents polítics i tertulians en una de les taules que es van fer per a comentar els resultats que s’anaven produint la nit de diumenge 24 de maig. La pregunta va ser : “Pot twitter fer caure o fer pujar un candidat a l’Ajuntament?’”

D’entrada va haver diferents opinions i sempre amb matisos però a mi em va cridar l’atenció per la força que es pressuposava a una de les xarxes socials més seguides.

Realment té aquesta força? Si és així, comencen a perillar el poder dels mitjans de comunicació convencionals. Les xarxes cada vegada més són presents a l’hora d’informar-se però també a l’hora de pressionar sobre qualsevol tema d’actualitat. Cal estar  alerta perquè també, com deia l’altre dia, es poden manipular però està clar que també són una forma de plantar cara a les informacions dels mitjans d’informació tradicionals.

El món dels blocs

Segons l’informe Technorati del 2013, aportat pel Joan Campàs al tauler de l’assignatura, “ per al 61% dels bloggers, la principal font d'informació sobre marques, productes o serveis són altres blogs, davant el 46% del contingut de web (exclòs els blogs), el 33% de la televisió, la premsa i la publicitat exterior i el 16% dels banners publicitaris.” Això ens parla de la confiança en altres blocs dels mateixos blocaires que d’alguna forma busquen informació en blocs de persones que són afins a ells tant en els seus gustos com en les aficions.

A poc a poc hi ha una sèrie de blocs que han esdevingut una gran influència pels seus seguidors. Fins i tot alguns dels seus administradors han saltat a la fama i han ampliat el cercle que suposaven els seguidors del seu bloc.

Aquests dies m’he passejat pels blocs i, com ja he dit en un anterior apunt, hi ha de tot. Alguns són molt interessants i altres, es limiten a dir tòpics o repeteixen temes o idees que ja s’han publicat en diferents mitjans.

M’he interessat sobretot en els blocs de literatura i en els de les ressenyes literàries, amb la idea de fer el treball sobre aquests, i he vist que alguns tenen una forta credibilitat en el sentit que recomanen llibres o parlen de llibres d’una manera engrescadora i que pot fer que una novel·la sigui més llegida o no.

L’opinió d’aquests blocaires val més, de vegades, que algunes crítiques o entrevistes amb autors que llegim als diferents mitjans que, en moltes ocasions, només són operacions de màrqueting. Potser són més valuosos perquè encara molts d’aquests blocs són independents i només diuen la seva opinió sense estar pressionats per cap grup editorial. Són lliures en aquest sentit.

Però potser no del tot perquè també he vist altres blocs que parlen de llibres d’una manera molt, molt aduladora i amb un format molt semblant i això em fa dubtar. Potser com diu l’informe Technocrati a poc a poc les empreses se n’estan adonant d’aquesta nova forma d’arribar al públic i ja s’estan fent les passes necessàries per introduir-s’hi.

Twitter… informació o desinformació?

                                                

Si anem en autobús o en alguna ocasió he agafat el tren és fàcil mirar al nostre voltant i comprovar com la majoria estem mirant el nostre mòbil. Twitter o facebook són les xarxes més populars.

Si ens centrem en el twitter de seguida ens informem dels darrers esdeveniments. Podem llegir articles d’opinió o notícies que fa pocs minuts que s’han publicat i a més a més centenars de tuits de gent com nosaltres que dóna la seva opinió o el seu parer.

Estem informats, per tant, del darrer succés però de vegades aquestes informacions no han estat contrastades i no han sorgit d’un mitjà seriós com un diari o la televisió sinó que la mateixa xarxa pot convertir una notícia falsa amb veritable només perquè s’està reproduint sense saber si és certa o no. Està clar que de vegades hi ha uns interessos concrets que pretenen manipular l'opinió pública.

D’aquí ve la meva pregunta. La pressa del nostre temps s’ha contagiat a la informació. Consumim notícies a la màxima velocitat i això fa que, en ocasions, ens empassem coses que després es demostren que eren mentida.

Per això, cal estar atents, particularment m’agrada molt el twitter però cal ser curosos i estar a l’aguait de la facilitat com es poden colar “notícies” que no ho són.

Què és la literatura hipertextual?

 

Per a enriquir la meva idea sobre la literatura hipertextual, he volgut començar amb la lectura de Jesús Miguel Flores i Guadalupe Aguado, Claves de los weblogs y su influencia en la prensa tradicional, que ha estat de gran ajuda per a començar a perfilar el que per a mi era, encara, una qüestió una mica difosa.

En primer lloc, aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre un dels principals potencials dels weblogs, que és ni més ni menys que l’hipertext, ja que permet la recuperació d’informacions que ja no són del tot actuals però continuen essent rellevants.

En segon lloc, m’he hagut de plantejar la pregunta de fins a quin punt és tal la importància dels blogs i de l’hipertext per a poder-los considerar literatura. I en aquest sentit, la lectura de la que parlava m’ha fet prendre consciència de les veritables eines de comunicació que tenim a l’abast a través dels weblogs. De fet, alguns autors ja opinen que es tracta d’autèntica competència per als diaris i sostenen que el monopoli de la informació ja no els pertany a aquests últims. Com diuen els autors abans ja esmentats:

“el fenómeno blog es tal que, recientemente, el sitio web de la prestigiosa revista estadounidense “Business week” viene ofreciendo la realización de un curso superior, MBA blog, que lógicamente esta enfocado a los profesionales de la informacion. Algunos expertos como Henry Copeland sostienen que los periódicos deben abandonar la idea de que el monopolio de la información les pertenece, y han de conectarse cuanto antes a otras redes.”

Malgrat això, és veritat que també hi ha certs periodistes que veuen amb recel aquesta qüestió. Així, afirmen Flores i Aguado:

“Ciertos periodistas tradicionales tachan a los weblogers de “reporteros frustrados en crisis creativa”. Otros, sin embargo, han aceptado con entusiasmo lo que han venido a considerar como una nueva y preciada herramienta de comunicación e información.”

De moment, la meva opinió es queda a cavall entre la dels uns i la dels altres. És a dir, veig els blogs com a autèntiques eines de comunicació però, d’altra banda, jo diria que la qualitat de tots no està a l’alçada de certs diaris. De moment.

 

 

 

 

 

 

Encara més de “L’hipertext sóc jo”

 

 

Una vegada hem vist, a l’anterior apunt, que sembla evident que som en gran part producte de la nostre cultura, i entenent que és cert que la nostra cultura es fonamenta en el text escrit, podem arribar a la conclusió que podem admetre l´escriptura com a base del nostre sistema social. Malgrat això, sabem que en l’actualitat no totes les lectures són “sobre paper”, de manera que els nous formats virtuals són també (i potser encara més) la nostra base i això, inevitablement, ha de comportar canvis en la nostra manera de conèixer i pensar, o sigui, en la ment humana.

Per veure les conseqüències d’aquest canvi de base, cal tenir en compte el punt de vista de Gonçal Mayos[1] en aquesta qüestió : La actual revolución también presenta muchas caras, y, como no puede ser de otro modo, no todas son exclusivamente positivas (…). Una de las consecuencias de la revolución informática y de internet es que ha generado un nuevo tipo de analfabeto funcional.

O sigui, entenem que una molt important conseqüència, i no precisament positiva (això sí, entre moltes d’altres de beneficioses), està formada per totes les persones que han quedat al marge de la revolució informàtica. La conclusió és evident i és que ben aviat serà pràcticament impossible viure al marge de la revolució tecnològica. Per què? Perquè som hipertextuals.

 

 

---

[1] GONÇAL MAYOS I ALTRES, La sociedad de la ignorancia, ed. Península, pàg. 21.

L´hipertext sóc jo

 

 

Què volem dir amb aquesta afirmació? Com podem demostrar que nosaltres també som hipertextos (primer, a nivell individual, i després, també en sentit social)?

Per a demostrar aquest “jo hipertextual a nivell individual”, ens podem remuntar al segle XVIII, ja que després d’una lectura aprofundida  de la Investigació sobre l’enteniment humà de David Hume, creiem que es pot concloure que el filòsof, ja en aquell temps, va dibuixar una ment humana amb un funcionament purament hipertextual. Els motius pels quals es pot arribar a aquesta conclusió fan referència al fet que el nostre cervell va enllaçant unes idees amb unes altres per a construir el seu propi coneixement fonamentat en tot el que ha anat experimentant.

D’altra banda, per a demostrar el “jo hipertextual a nivell social” podem prendre com a fonament per a la redacció del treball l’obra de George Lakoff, No pienses en un elefante[1], on l’autor intenta demostrar com, als Estats Units d’Amèrica, els conservadors són conservadors per haver enllaçat de forma hipertextual una sèrie de valors que, aparentment, no tenen relació entre si mateixos, i els liberals són liberals pel mateix motiu, és a dir, fruit d’un funcionament purament hipertextual.

Lakoff presenta així els individus d’una societat com a productes de l’entorn i nodes d’una veritable xarxa. És a dir, som com som perquè funcionem a través d’enllaços i, per tant, perquè som hipertextuals. Una altra qüestió que em sembla interessant és que som hipertextuals fins a tal punt, que aquests enllaços funcionen en el nostre context històric però, al seu torn, aquest es troba enllaçat amb el context històric del passat immediat, i aquest, amb el del passat remot. I així, també som enllaços en el sentit que som conseqüències de la història.

 

---

[1] GEORGE LAKOFF, No pienses en un elefante, Editorial Complutense, Madrid, 2007.

Llibres en paper o llibres digitals?

 

M’he plantejat la pregunta, que d’altra banda és recurrent als mitjans d’informació, perquè aquest Sant Jordi he pogut llegir als diaris que les vendes d’ebooks han baixat i que el llibre en paper ha recuperat el desavantatge que havia tingut els darrers anys.

Volia amb aquest apunt posar de manifest un dels problemes que té l’ebook. I és que a part de no tenir les connotacions romàntiques del llibre en paper: olor, el tacte, la tradició... és el preu. Un llibre digital encara és car ja que té una forta càrrega de l’IVA, el 21 per cent, mentre que a altres països europeus com a Itàlia o a Portugal és de menys del 10 per cent. És veritat que podem trobar exemplars molt barats però si vols algun títol que acaba d’arribar a les llibreries, la diferència com a molt és de 5 o 6 euros.

 

Per una altra part, des del meu punt de vista crec que les dues modalitats poden conviure. Hi ha llibres que són per passar l’estona, que no tenen massa sentit que ocupin un lloc a la prestatgeria, i val la pena comprar la versió electrònica. També és molt útil pels apunts o materials per estudiar.

 

Els llibres electrònics han nascut per quedar-se malgrat aquesta notícia que comentava al començament però el que està clar és que el llibre en paper no desapareixerà tampoc. Són dos productes diferents i que el usuari segons els seus gustos o necessitats comprarà un o l’altre.

Tractament sexista...Fins quan?

Ja fa dies que el professor Campàs va penjar un vídeo al tauler sobre el tractament del cos de la dona a la televisió italiana i comentava el Joan Campàs que no cal anar buscant aquest tema en el fonamentalisme islàmic ja que també podem veure tractaments sexistes i pejoratius en les televisions occidentals.

A nivell de missatges subliminals podem destacar la manera com van vestits els homes i com van vestides les dones. Uns donen la imatge de seriosos, de tenir el coneixement, de ser els “importants” mentre elles només fan que mostrar el seu cos, donant la imatge de ser només entreteniment i diversió. No tenen per què ser intel·ligents ni serioses ni cal que aportin les seves opinions (en realitat ens estan comunicant que no en tenen) sinó que només han de ser atractives, lluint els seus encants.

La pregunta és com la nostra societat tolera aquest tractament sexista? Com no hi ha un seguiment d’aquestes imatges que perpetuen el tractament sexista? És lamentable veure que en ple segle XXI aquestes imatges apareixen i són consumides pels espectadors. Què poden pensar els nois i noies que veuen aquests programes? Fins quan ho haurem de suportar?

Com diu el professor. Sense comentaris

Les xarxes, imprescindibles?

 

 

 

 

 

Diu Manuel Castells: a  L’era de la Informació:

 

“Degut a la convergència de l'evolució històrica i el canvi tecnològic, hem entrat en un

model purament cultural d'interacció i organització socials. Per això, la informació és

l'ingredient clau de la nostra organització social, i els fluxos de missatges i imatges

d'unes xarxes a unes altres constitueixen la fibra bàsica de la nostra estructura social”.

Manuel Castells fa referència amb aquestes paraules a la importància de l’intercanvi de missatges o fotos a les xarxes socials que ha arribat a un punt on ens és pràcticament impossible viure sense el twitter o el facebook. Són les nostres finestres al món exterior, tots els amics, els esdeveniments, les notícies que ens interessen són allà i són tot allò que conforma la nostra realitat.

Només cal recordar els dies que la xarxa de Facebook cau i com immediatament entra el pànic a la xarxa que ho pot recollir. Un dels cops que va caure Facebook, milers de persones van córrer a donar-se d’alta a altres xarxes socials que funcionessin. Era com si no tinguéssim Facebook ens faltava l’aire que respirem. I potser em direu exagerat. Però potser és així. No sabem què fer, ni què pensar, ni què mirar quan no podem accedir a la xarxa corresponent.

I és que formen part de les nostres vides i a hores d'ara ja són imprescindibles.