Anàlisi lexicomètrica: Conclusions

 

Una vegada acabada l’anàlisi podem dir que aquest programa és una bona eina que permet analitzar un text en profunditat i d’una forma objectiva.

Si ens fixem en  les paraules més utilitzades veiem que el bloc de Sostres no només “Catalunya” apareix com paraula més citada sinó també “President”, “Mas” o “President Mas”. Potser s’aprecia una obsessió pel procés i per Catalunya per part de Sostres mentre que en els temes que tracta Graupera amb “partits”, “vida”, “política” o “Barcelona” tracta temes polítics més amplis i en aquest cas es reflecteixen les darreres municipals a Barcelona.

Malgrat ser dos blocs de caire polític també apareixen paraules com “vida”, “amor” o “mort” per part dels dos periodistes. Tenim el context en què ho fan la qual cosa ens diu que utilitzen la paraula “amor” en relació al futbol, Catalunya o Espanya i d’aquí podríem dir com s’utilitzen determinats sentiments per reflectir el tema de la independència de Catalunya.

És un treball que permet multitud de conclusions i reflexions ja que es pot analitzar paraula per paraula de tal manera que, com hem vist, es pot considerar una eina molt útil i adient per realitzar aquesta anàlisi de qualsevol text.

 

 

Anàlisi lexicomètrica III: Desenvolupament-Concordance

Ja hem vist que la paraula més utilitzada  és "partits” en el cas de Graupera i “Catalunya” en el cas de Sostres. En aquest apartat podem veure les dues paraules  en el seu context.

He trobat curiós que una de les paraules més utilitzats pels dos sigui “amor” i ho he volgut reflectir en la segona pantalla.

Opció  concordance textos Graupera:

Opció  concordance textos Sostres:

 

 



Anàlisi Lexicomètrica II: Desenvolupament

En aquest apartat hem trobat les 20 paraules més utilitzades pels dos periodistes.

Textos Graupera:

 A partir d’aquest anàlisi les 20 paraules més utilitzades són:

Rank      Feq        word

1             11           partits

2             11           ulls

3             11           vida

4             10           política

5             9             maig

6             8             barcelona

7             8             estiu

8             8             hores

9             7             amor

10           7             final

11           7             llibre

12           7             manera

13           7             moment

14           7             país

15           6             cara

16           6             ciutat

17           6             fons

18           6             foto

19           6             like

20           6             mira

 

 

Textos Sostres:

Rank      Feq        word

1             24           catalunya

2             23           president

3             21           mas

4             15           colau

5             14           espanya

6             13           món

7             12           catalanisme

8             12           esquerra

9             12           vida

10           11           amor

11           10           idea

12           10           país

13           10           pregunta

14           10           pàtria

15           9             catalans

16           9             manera

17           8             casa

18           8             dreta

19           8             independència

20           8             llibertat

 

 

 

 

Anàlisi lexicomètrica I: Introducció

Amb aquest primer apunt començo el treball de l’anàlisi lexicomètrica. Es tracta d’una anàlisi objectiva que permet analitzar els textos a partir de les paraules utilitzades, de la seva freqüència i en el seu context a partir del programa d’anàlisi AntConc.

Per a realitzar aquest treball, en primer lloc he hagut de fer proves per tal de saber com funcionava el programa. Vaig fer aquests primers intents amb dos blocs de literatura que segueixo per aprendre com funcionava.

Una vegada vaig començar a dominar el seu funcionament, quedava donar una volta pel món blocaire i decidir quins blocs de caire polític analitzava. Tenia dubtes. No sabia si triar blocs de blocaires anònims o blocs de polítics coneguts. Finalment no em vaig decidir per cap dels dos. Vaig triar els blocs de dos periodistes rellevants i de signe absolutament contrari quant al procés de la independència de Catalunya i analitzar aquestes darreres setmanes en què hi ha hagut la campanya política de les eleccions municipals. Vaig creure que podia ser interessant. En total he analitzat 12 articles de cadascú.

Els dos blocs han estat:

www.jordigraupera.cat

-       És el bloc de Jordi Graupera. Es tracta d’un periodista que viu als USA, corresponsal de RAC1  i que sovint participa a les tertúlies de la ràdio catalana. És independentista.

-       Articles analitzats entre el 18 de abril i el 6 de juny.

www.salvadorsostres.com

-       És el bloc de Salvador Sostres. És un periodista que fins fa poc ha publicat periòdicament una columna d’opinió al diari El Mundo i que és conegut per les seves sortides de to i per ser totalment contrari a la independència de Catalunya.

-       Articles analitzats entre el 10 de maig i el 5 de juny.

 

 

La vàlua dels comentaris

 

De la literatura hipertextual m’agradaria destacar els comentaris que altres lectors poden deixar en qualsevol post d’un blocaire. He llegit en algun blog que els comentaris li donen vida. Significa no només que aquells apunts que es publiquen són llegits sinó que interessen tant que provoquen una resposta que apareix sota el post. Els comentaris i el debat que s’hi pot donar són part fonamental del blog.

Això vol dir una nova manera de llegir també. Perquè en la lectura tradicional ens quedem amb les nostres opinions o reflexions però davant de l’hipertext podem expressar el que vulguem, podem interactuar amb l’escriptor. I a més en la majoria dels casos en un temps mínim.

Es tracta d’un contacte sense intermediaris, és un contacte directe, lliure i engrescador i que ens obre una gran porta a l’exterior. No només com escriptor que publica una idea, una reflexió, un pensament... amb total llibertat sinó també com a lector que publica també lliurement allò que li ha suggerit l’hipertext. També veiem com emissor i receptor s’intercanvien els papers.

On ens portarà tot això? És una pregunta que ens apropa a un món hipertextual apassionant. De moment tenim davant nostre un món obert i ampli que gaudeix d’una absoluta llibertat d’expressió i que apropa lectors i escriptors com mai.

 

 

Què escrivim als nostres blocs?

 Enric Bruguera afirma  “que muchos usuarios han entendido el blog como un sistema de comunicación de información personal y han volcado en la red datos y reflexiones personales, legítimas pero incapaces de atraer la más mínima atención. Otros han asumido el blog como un sistema personal de publicación idóneo para dirigir aquellos contenidos e informaciones (...) tradicionalmente marginados en los grandes medios .”

A partir d’aquí i amb l’experiència de llegir i navegar per altres blocs coincideixo amb Bruguera perquè a la xarxa hi ha de tot. Hi ha blocs de ressenyes literàries molt interessants i que ens presenten la literatura com una activitat enriquidora i engrescadora. N’hi ha de política, de cinema, de cuina ... on la qualitat dels escrits pot oscil·lar però depenent de l’interès que tinguem pel tema ens farem seguidors o no.

Però també n’hi ha alguns que ens parlen dels seus sentiments o emocions de la vida diària. O fins i tot de les seves feines quotidianes, de reflexions personals i de vegades de sentiments o experiències molt íntimes que poden no interessar a ningú. Ara bé, ens interessi o no, i això depèn del tarannà de cadascú, el que és cert és que tenim un gran espai de llibertat al davant per expressar allò que vulguem . Una altra cosa és que allò que escrivim arribi a un gran nombre de lectors i no quedi minimitzat pel gran nombre de blocs que hi ha a la xarxa.

El poder de les xarxes

Ara que som en plena ressaca electoral,. Vull comentar una pregunta del diumenge a la nit d’un reconegut periodista a diferents polítics i tertulians en una de les taules que es van fer per a comentar els resultats que s’anaven produint la nit de diumenge 24 de maig. La pregunta va ser : “Pot twitter fer caure o fer pujar un candidat a l’Ajuntament?’”

D’entrada va haver diferents opinions i sempre amb matisos però a mi em va cridar l’atenció per la força que es pressuposava a una de les xarxes socials més seguides.

Realment té aquesta força? Si és així, comencen a perillar el poder dels mitjans de comunicació convencionals. Les xarxes cada vegada més són presents a l’hora d’informar-se però també a l’hora de pressionar sobre qualsevol tema d’actualitat. Cal estar  alerta perquè també, com deia l’altre dia, es poden manipular però està clar que també són una forma de plantar cara a les informacions dels mitjans d’informació tradicionals.