Per a enriquir la
meva idea sobre la literatura hipertextual, he volgut començar amb la lectura
de Jesús Miguel Flores i Guadalupe Aguado, Claves de los weblogs y su
influencia en la prensa tradicional, que ha estat de gran ajuda per a
començar a perfilar el que per a mi era, encara, una qüestió una mica difosa.
En primer lloc,
aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre un dels principals potencials dels
weblogs, que és ni més ni menys que l’hipertext, ja que permet la recuperació
d’informacions que ja no són del tot actuals però continuen essent rellevants.
En segon lloc, m’he
hagut de plantejar la pregunta de fins a quin punt és tal la importància dels
blogs i de l’hipertext per a poder-los considerar literatura. I en aquest
sentit, la lectura de la que parlava m’ha fet prendre consciència de les
veritables eines de comunicació que tenim a l’abast a través dels weblogs. De
fet, alguns autors ja opinen que es tracta d’autèntica competència per als
diaris i sostenen que el monopoli de la informació ja no els pertany a aquests
últims. Com diuen els autors abans ja esmentats:
“el fenómeno
blog es tal que, recientemente, el sitio web de la prestigiosa revista
estadounidense “Business week” viene ofreciendo la realización de un curso
superior, MBA blog, que lógicamente esta enfocado a los profesionales de la
informacion. Algunos expertos como Henry Copeland sostienen que los periódicos
deben abandonar la idea de que el monopolio de la información les pertenece, y
han de conectarse cuanto antes a otras redes.”
Malgrat això, és
veritat que també hi ha certs periodistes que veuen amb recel aquesta qüestió.
Així, afirmen Flores i Aguado:
“Ciertos
periodistas tradicionales tachan a los weblogers de “reporteros frustrados en
crisis creativa”. Otros, sin embargo, han aceptado con entusiasmo lo que han
venido a considerar como una nueva y preciada herramienta de comunicación e
información.”
De moment, la meva
opinió es queda a cavall entre la dels uns i la dels altres. És a dir, veig els
blogs com a autèntiques eines de comunicació però, d’altra banda, jo diria que
la qualitat de tots no està a l’alçada de certs diaris. De moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada