Llegeixo
l’article de “La contra” de La Vanguardia del passat dia 12 i em crida l’atenció la frase final de l’autor
de La riqueza de las redes*, Yochai
Benkler, de “Potser un ens en penedirem
de publicar les nostres dades a la xarxa”.
Vulguis que no et fa reflexionar sobre com Internet recull molts
aspectes de la nostra vida, fins i tot de la nostra intimitat.
Em
pregunto com hem passat a guardar d’una manera curosa allò que em podríem dir “nostre”
a revelar cadascuna de les nostres activitats al mur del Facebook, per exemple.
No només això sino que la xarxa en va plena de fotos dels nostres fills o
filles, dels nostres nebots, de les nostres anades i vingudes.
I
amb això m’incorporo al debat d’altres companys o companyes en torn a la perillositat de la xarxa. Des del
meu punt de vista, és extraordinari l’accés a la informació, la proximitat amb
altres persones amb les que compartim interessos com, per exemple, el contacte
entre “bloggers” interessats per la cuina, per la filosofia o la literatura o
nosaltres mateixos, alumnes de l’assignatura, que gràcies a la xarxa podem accedir
a les opinions i debatre sobre aquesta qüestió. Això seria impensable fa uns
anys.
Però
creieu que publicar tota aquesta informació personal de la que parlava abans pot
ser contraproduent en un futur? Estaríeu d’acord amb Yochai Benkler, director del
centre internacional de Harvard? En tot
cas, la pregunta planteja dubtes i algunes respostes possibles no deixen de ser
inquietants.
·
Moltes gràcies a la Diana
per facilitar-nos aquest article.
Quina raó que tens!!!!! Molts cops no som prou conscients de la gran repercussió que tenen les xarxes socials. Si nosaltres que tenim una certa edat i potser mirem les xarxes en certa desconfiança per no saber qui hi ha al darrera mirant les nostres imatges, informacions i demés. Penseu amb els nostres adolescents que mai veuen perill enlloc i que fan servir les xarxes socials tant alegrement. I ja només per un perill immediat...qui no ha volgut cremar aquella foto feta en la seva adolescència surtin de festa.....però ara abans de qualsevol entrevista de feina ja saben qui ets, com ets, quines aficions tens i que has fet en el teu passat. Moltes empreses abans de contractar algú miren a les xarxes socials per veure que hi trobem. Però això és jutjar algú abans de conèixer i saber com és? És veritat que allò que fas i com diu molt de tu, però la vida privada a d’entrar a la vida professional?
ResponEliminaCrec que no som gens conscients del patibulll en que estem ficats. Si nosaltres, pobres ciutadans de peu, tenim les increibles possibilitats d'accés a ingents quantitats d'informació o, a una cosa que hem convertit tan trivial com el Google Street View, quina capacitat real penseu que tenen aquells que aguanten la paella pel mànec?
ResponEliminaOlga i Ricard: Gràcies pels vostres comentaris i les vostres aportacions.
ResponEliminaGràcies Albert per donar-me les gràcies per l'article. Un plaer.
ResponEliminaTota la raó en la teva reflexió. Els que ja tenim una edat, bé jo només 45 anys, encara podem ser conscients de no publicar segons quines fotos o comentaris. Però, els joves no tenen cap sentit de la privacitat. Ho he comprovat amb nebots universitaris i més joves.
L'altre dia escoltava a la ràdio que, a la conferència que va fer Mark Zuckerberg a Barcelona al Mobile, als "precs i preguntes" una noia se li va queixar que havia perdut una feina per culpa de Facebook. Jo pensava que era una "llegenda urbana" que ara miressin els facebooks quan demanes feina. Però, sembla ser que sí, és real.
Clar, primer penses, "que fort!". Però, després raones "a saber què ha penjat!!!" És la seva intimitat? Sí. Però, des del moment en que ho penjes en un lloc públic s'ha perdut aquest dret. Trist, però real