Enric
Bruguera afirma “que muchos usuarios han
entendido el blog como un sistema de comunicación de información personal y han
volcado en la red datos y reflexiones personales, legítimas pero incapaces de
atraer la más mínima atención. Otros han asumido el blog como un sistema
personal de publicación idóneo para dirigir aquellos contenidos e informaciones
(...) tradicionalmente marginados en los grandes medios .”
A
partir d’aquí i amb l’experiència de llegir i navegar per altres blocs
coincideixo amb Bruguera perquè a la xarxa hi ha de tot. Hi ha blocs de
ressenyes literàries molt interessants i que ens presenten la literatura com
una activitat enriquidora i engrescadora. N’hi ha de política, de cinema, de
cuina ... on la qualitat dels escrits pot oscil·lar però depenent de l’interès
que tinguem pel tema ens farem seguidors o no.
Però
també n’hi ha alguns que ens parlen dels seus sentiments o emocions de la vida
diària. O fins i tot de les seves feines quotidianes, de reflexions personals i
de vegades de sentiments o experiències molt íntimes que poden no interessar a
ningú. Ara bé, ens interessi o no, i això depèn del tarannà de cadascú, el que
és cert és que tenim un gran espai de llibertat al davant per expressar allò
que vulguem . Una altra cosa és que allò que escrivim arribi a un gran nombre
de lectors i no quedi minimitzat pel gran nombre de blocs que hi ha a la xarxa.
La globalitat de la xarxa ens permet poder "triar i remenar" al gust del consumidor. d'aquesta manera, podem trobar blogs de tota mena i, segons la nostre curiositat o el moment que tinguem, acabar llegint blogs totalment dispars.
ResponEliminaAra bé, crec que pocs blogs esdevenen grans atractius a la xarxa, de manera que la gran majoria quedaran en un petit reducte "familiar" de amics, coneguts i per conèixer.
Doncs si, Diana, també penso en aquesta línia. Tal com diu l'Albert, trobem temàtiques diverses en els blocs però acaben esdevenint petits núvols no sempre interconnectats, encara que realment ho pugin estar. Si sóc de dretes, no seguiré blocs d'esquerra. Si sóc del Barça, o m'agrada l'aeromodelisme, vessaré aquests interessos en el meu bloc o en els blocs que seguiré. Al final no acaba sent una blogosfera tan "esfèrica" sinó més aviat fragmentada.
EliminaBones!! per a mi, es com una mena de calaix de sastre, on pots trobar de tot. Pe`ro també una finestra que té cadascú per fer-se visible o almenys deixar anar els seus pensaments, suggeriments i més al món...encara que no tot és llegible!!!
ResponEliminaCrec que quan entrem a la xarxa busquem blocs afins a nosaltres. Temes que ens agradin i punts de vista amb el que coincidim. És veritat que com diu l'Olga és una finestra al món, un lloc on abocar molts pensaments o reflexions només pel fet de fer-ho.
ResponEliminaHola a tots/es
ResponEliminaPersonalment penso que de les coses importants no se’n ha de fer lliçó però si és cert que hi ha gent que té necessitat de fer bandera de la seva vida privada. La xarxa no és precisament massa aristotèlica.
Enhorabona Albert,
Rosa Bassas
http://rosabassas.blogspot.com.es/