De la literatura hipertextual
m’agradaria destacar els comentaris que altres lectors poden deixar en
qualsevol post d’un blocaire. He llegit en algun blog que els comentaris li
donen vida. Significa no només que aquells apunts que es publiquen són llegits
sinó que interessen tant que provoquen una resposta que apareix sota el post. Els
comentaris i el debat que s’hi pot donar són part fonamental del blog.
Això vol dir una nova manera
de llegir també. Perquè en la lectura tradicional ens quedem amb les nostres
opinions o reflexions però davant de l’hipertext podem expressar el que
vulguem, podem interactuar amb l’escriptor. I a més en la majoria dels casos en
un temps mínim.
Es tracta d’un contacte sense
intermediaris, és un contacte directe, lliure i engrescador i que ens obre una
gran porta a l’exterior. No només com escriptor que publica una idea, una reflexió,
un pensament... amb total llibertat sinó també com a lector que publica també
lliurement allò que li ha suggerit l’hipertext. També veiem com emissor i
receptor s’intercanvien els papers.
On ens portarà tot això? És
una pregunta que ens apropa a un món hipertextual apassionant. De moment tenim
davant nostre un món obert i ampli que gaudeix d’una absoluta llibertat d’expressió
i que apropa lectors i escriptors com mai.
Sempre i quan siguin comentaris positius, o amb respecte, són perfectes i una nova font d'informació o intercanvi que s'obra.
ResponEliminaAra bé, quan serveixen per ridiculitzar, insultar o inclòs denunciables, ja no crec en el què has llegit "que serveixen per donar vida". Precisament, ahir vaig publicar una entrada en referència als comentaris i la seva negativitat sota covards que s'amaguen darrera uns pseudònims o anònims
Hola, Diana
ResponEliminaTotalment d'acord. Els comentaris són valuosos sempre i quan es basin en el respecte i la tolerància cap als altres.
Potser és ben bé la inclusió de comentaris el que li dóna la veritable naturalesa hipertextual al bloc. Si no hi ha la possibilitat de comentar, les entrades es converteixen en unidireccionals (encara que continguin hipervincles) i només en el cas que siguin emprades en altres webs o blocs adquireixen un caràcter hipertextual total.
EliminaSobre la falta de respecte, hi ha un difícil escull que representa la cultura a l'hora de qualificar el que és respectuós i el que no ho és, a banda de la subjectivititat personal. És un tema ben complicat.
Sí, Ricard. Si no pot haver-hi aquesta interacció el text esdevé un text tradicional com ben bé dius. Cal dir que davant dels comentaris poc adequats hi ha la possibilitat de moderar els comentaris abans de ser publicats que he vist que és una opció que adopten altres blocaires.
ResponEliminaHola Albert:
ResponEliminaMuy de acuerdo contigo; el blog y los comentarios representan hoy por hoy, el elemento más claro de interacción. Por una parte un escritor que expresa y hace pública su idea, mediante una nueva tecnología y la cual se percibe instantáneamente.
Por otra parte un lector, ya de forma global, que participa de la idea y a su vez pueda llegar a compartirla o en caso contrario a enriquecerla con su diversidad.
El buen uso de la herramienta conlleva un resultado de evolución y conocimiento en común.
Estic totalment d'acord amb vosaltres, els comentaris són la naturalesa hipertextual d'un blog. La interacció escritor-lector i el canvi en el seu status de passiu a actiu, permeten obrir noves fronteres fins ara insuperables. I crec que hi ha encara tot un món per descobrir aquí fora...
ResponEliminaCom bé esmenta la Diana sempre que siguin adients al contingut tot comentari, positiu i/o negatiu d’allò què escrivim, és ben rebut. També perquè penso que ens permet fer autocrítica i valorar si el “què” i “com” escrivim com a blogers està a l’alçada del que ens demana el lector.
ResponEliminaBon bloc Ricard.
Rosa Bassas
http://rosabassas.blogspot.com.es/