El poder de les xarxes

Ara que som en plena ressaca electoral,. Vull comentar una pregunta del diumenge a la nit d’un reconegut periodista a diferents polítics i tertulians en una de les taules que es van fer per a comentar els resultats que s’anaven produint la nit de diumenge 24 de maig. La pregunta va ser : “Pot twitter fer caure o fer pujar un candidat a l’Ajuntament?’”

D’entrada va haver diferents opinions i sempre amb matisos però a mi em va cridar l’atenció per la força que es pressuposava a una de les xarxes socials més seguides.

Realment té aquesta força? Si és així, comencen a perillar el poder dels mitjans de comunicació convencionals. Les xarxes cada vegada més són presents a l’hora d’informar-se però també a l’hora de pressionar sobre qualsevol tema d’actualitat. Cal estar  alerta perquè també, com deia l’altre dia, es poden manipular però està clar que també són una forma de plantar cara a les informacions dels mitjans d’informació tradicionals.

El món dels blocs

Segons l’informe Technorati del 2013, aportat pel Joan Campàs al tauler de l’assignatura, “ per al 61% dels bloggers, la principal font d'informació sobre marques, productes o serveis són altres blogs, davant el 46% del contingut de web (exclòs els blogs), el 33% de la televisió, la premsa i la publicitat exterior i el 16% dels banners publicitaris.” Això ens parla de la confiança en altres blocs dels mateixos blocaires que d’alguna forma busquen informació en blocs de persones que són afins a ells tant en els seus gustos com en les aficions.

A poc a poc hi ha una sèrie de blocs que han esdevingut una gran influència pels seus seguidors. Fins i tot alguns dels seus administradors han saltat a la fama i han ampliat el cercle que suposaven els seguidors del seu bloc.

Aquests dies m’he passejat pels blocs i, com ja he dit en un anterior apunt, hi ha de tot. Alguns són molt interessants i altres, es limiten a dir tòpics o repeteixen temes o idees que ja s’han publicat en diferents mitjans.

M’he interessat sobretot en els blocs de literatura i en els de les ressenyes literàries, amb la idea de fer el treball sobre aquests, i he vist que alguns tenen una forta credibilitat en el sentit que recomanen llibres o parlen de llibres d’una manera engrescadora i que pot fer que una novel·la sigui més llegida o no.

L’opinió d’aquests blocaires val més, de vegades, que algunes crítiques o entrevistes amb autors que llegim als diferents mitjans que, en moltes ocasions, només són operacions de màrqueting. Potser són més valuosos perquè encara molts d’aquests blocs són independents i només diuen la seva opinió sense estar pressionats per cap grup editorial. Són lliures en aquest sentit.

Però potser no del tot perquè també he vist altres blocs que parlen de llibres d’una manera molt, molt aduladora i amb un format molt semblant i això em fa dubtar. Potser com diu l’informe Technocrati a poc a poc les empreses se n’estan adonant d’aquesta nova forma d’arribar al públic i ja s’estan fent les passes necessàries per introduir-s’hi.

Twitter… informació o desinformació?

                                                

Si anem en autobús o en alguna ocasió he agafat el tren és fàcil mirar al nostre voltant i comprovar com la majoria estem mirant el nostre mòbil. Twitter o facebook són les xarxes més populars.

Si ens centrem en el twitter de seguida ens informem dels darrers esdeveniments. Podem llegir articles d’opinió o notícies que fa pocs minuts que s’han publicat i a més a més centenars de tuits de gent com nosaltres que dóna la seva opinió o el seu parer.

Estem informats, per tant, del darrer succés però de vegades aquestes informacions no han estat contrastades i no han sorgit d’un mitjà seriós com un diari o la televisió sinó que la mateixa xarxa pot convertir una notícia falsa amb veritable només perquè s’està reproduint sense saber si és certa o no. Està clar que de vegades hi ha uns interessos concrets que pretenen manipular l'opinió pública.

D’aquí ve la meva pregunta. La pressa del nostre temps s’ha contagiat a la informació. Consumim notícies a la màxima velocitat i això fa que, en ocasions, ens empassem coses que després es demostren que eren mentida.

Per això, cal estar atents, particularment m’agrada molt el twitter però cal ser curosos i estar a l’aguait de la facilitat com es poden colar “notícies” que no ho són.

Què és la literatura hipertextual?

 

Per a enriquir la meva idea sobre la literatura hipertextual, he volgut començar amb la lectura de Jesús Miguel Flores i Guadalupe Aguado, Claves de los weblogs y su influencia en la prensa tradicional, que ha estat de gran ajuda per a començar a perfilar el que per a mi era, encara, una qüestió una mica difosa.

En primer lloc, aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre un dels principals potencials dels weblogs, que és ni més ni menys que l’hipertext, ja que permet la recuperació d’informacions que ja no són del tot actuals però continuen essent rellevants.

En segon lloc, m’he hagut de plantejar la pregunta de fins a quin punt és tal la importància dels blogs i de l’hipertext per a poder-los considerar literatura. I en aquest sentit, la lectura de la que parlava m’ha fet prendre consciència de les veritables eines de comunicació que tenim a l’abast a través dels weblogs. De fet, alguns autors ja opinen que es tracta d’autèntica competència per als diaris i sostenen que el monopoli de la informació ja no els pertany a aquests últims. Com diuen els autors abans ja esmentats:

“el fenómeno blog es tal que, recientemente, el sitio web de la prestigiosa revista estadounidense “Business week” viene ofreciendo la realización de un curso superior, MBA blog, que lógicamente esta enfocado a los profesionales de la informacion. Algunos expertos como Henry Copeland sostienen que los periódicos deben abandonar la idea de que el monopolio de la información les pertenece, y han de conectarse cuanto antes a otras redes.”

Malgrat això, és veritat que també hi ha certs periodistes que veuen amb recel aquesta qüestió. Així, afirmen Flores i Aguado:

“Ciertos periodistas tradicionales tachan a los weblogers de “reporteros frustrados en crisis creativa”. Otros, sin embargo, han aceptado con entusiasmo lo que han venido a considerar como una nueva y preciada herramienta de comunicación e información.”

De moment, la meva opinió es queda a cavall entre la dels uns i la dels altres. És a dir, veig els blogs com a autèntiques eines de comunicació però, d’altra banda, jo diria que la qualitat de tots no està a l’alçada de certs diaris. De moment.

 

 

 

 

 

 

Encara més de “L’hipertext sóc jo”

 

 

Una vegada hem vist, a l’anterior apunt, que sembla evident que som en gran part producte de la nostre cultura, i entenent que és cert que la nostra cultura es fonamenta en el text escrit, podem arribar a la conclusió que podem admetre l´escriptura com a base del nostre sistema social. Malgrat això, sabem que en l’actualitat no totes les lectures són “sobre paper”, de manera que els nous formats virtuals són també (i potser encara més) la nostra base i això, inevitablement, ha de comportar canvis en la nostra manera de conèixer i pensar, o sigui, en la ment humana.

Per veure les conseqüències d’aquest canvi de base, cal tenir en compte el punt de vista de Gonçal Mayos[1] en aquesta qüestió : La actual revolución también presenta muchas caras, y, como no puede ser de otro modo, no todas son exclusivamente positivas (…). Una de las consecuencias de la revolución informática y de internet es que ha generado un nuevo tipo de analfabeto funcional.

O sigui, entenem que una molt important conseqüència, i no precisament positiva (això sí, entre moltes d’altres de beneficioses), està formada per totes les persones que han quedat al marge de la revolució informàtica. La conclusió és evident i és que ben aviat serà pràcticament impossible viure al marge de la revolució tecnològica. Per què? Perquè som hipertextuals.

 

 

---

[1] GONÇAL MAYOS I ALTRES, La sociedad de la ignorancia, ed. Península, pàg. 21.