Acabarem amb els llibres?

En una de les darreres lectures de l’assignatura es planteja el futur del llibre en paper. La possibilitat de la substitució del llibre en format tradicional pels e-books o altres formats digitals. La desaparició dels llibres tal com s’han conegut fins ara és complicat. Des del meu punt de vista no crec que la societat renunciï al plaer dels llibres.

Ara bé, no només hi ha el format digital que amenaça el llibre tradicional sinó també la pirateria que ha comportat en els darrers anys una pèrdua de beneficis de les editorials , de les llibreries i també dels drets d’autor.

Crec en la feina dels editors que vigilen que els productes – o sigui els llibres- arribin amb la qualitat necessària als lectors i si aquesta feina es perd, les històries que poden arribar a les llibreries no tindran el nivell suficient. 

Igualment si els llibres es copien gratuïtament, hi ha el perill que els bons autors no escriguin perquè no es podran guanyar la vida i això sí que seria un bon argument per acabar amb els llibres. Per tant, si no hi ha bones històries, no hi haurà llibres de cap classe. 

Un altre perill és la immediatesa de la nostra societat. Els llibres que arriben a les llibreries són ràpidament substituïts per d’altres sense donar temps al fet que els manuscrits tinguin la “vida” necessària per a ser coneguts pels lectors, perquè funcioni el “boca a boca”. Llibres que han comportat molt d'esforç per part dels escriptors, que potser són interessants, però que són retirats pels llibreters, espentejats per altres títols que reivindiquen també el seu espai. 

Els perills de la xarxa

 

Llegeixo l’article de “La contra” de La Vanguardia del passat dia 12  i em crida l’atenció la frase final de l’autor de La riqueza de las redes*, Yochai Benkler, de  “Potser un ens en penedirem de publicar les nostres dades a la xarxa”.  Vulguis que no et fa reflexionar sobre com Internet recull molts aspectes de la nostra vida, fins i tot de la nostra intimitat.

Em pregunto com hem passat a guardar d’una manera curosa allò que em podríem dir “nostre” a revelar cadascuna de les nostres activitats al mur del Facebook, per exemple. No només això sino que la xarxa en va plena de fotos dels nostres fills o filles, dels nostres nebots, de les nostres anades i vingudes.

I amb això m’incorporo al debat d’altres companys o companyes  en torn a la perillositat de la xarxa. Des del meu punt de vista, és extraordinari l’accés a la informació, la proximitat amb altres persones amb les que compartim interessos com, per exemple, el contacte entre “bloggers” interessats per la cuina, per la filosofia o la literatura o nosaltres mateixos, alumnes de l’assignatura, que gràcies a la xarxa podem accedir a les opinions i debatre sobre aquesta qüestió. Això seria impensable fa uns anys.

Però creieu que publicar tota aquesta informació personal de la que parlava abans pot ser contraproduent en un futur? Estaríeu d’acord amb Yochai Benkler, director del centre internacional de Harvard?  En tot cas, la pregunta planteja dubtes i algunes respostes possibles no deixen de ser inquietants.

·        Moltes gràcies a la Diana per facilitar-nos aquest article.